moneder

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.nəˈðe/
	balear /mo.nəˈðe/, /mu.nəˈðe/
Occidental:	nord-occidental /mo.neˈðe/, valencià /mo.neˈðeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí monetarius, segle XIII.

Nom

moneder m. ‎(plural moneders)

1. Sinònim de portamonedes.

Nom

moneder m. ‎(plural moneders, femení monedera)

1. Persona que fabrica moneda.

Derivats

• moneder fals

Traduccions

Traduccions

• Anglès: minter ^(en)
• Castellà: monedero ^(es) m.
• Francès: monnayeur ^(fr) m.
• Italià: monetiere ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ne·der (3)
• Anagrames: moderen, ordenem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB