moneia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: balear /moˈnɛ.jə/, /muˈnɛ.jə/
• Etimologia: De mona i el sufix -ella amb iodització.

Nom

moneia f. ‎(plural moneies)

1. (mallorquí, menorquí) Mona, simi.
2. (mallorquí) Emprenyadura, mal humor.

   Deixa'l que du una moneia que no se veu ses celles!

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ne·ia (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeimno)
• Anagrama: amoïne

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB