morc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔrk/
• Rimes: -ɔɾk

Verb

morc

1. (dialectal valencià i balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de morir.

Variants

• (valencià) muic
• (balear) mor, muir

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: crom ^(revers)