morfires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /murˈfi.ɾəs/
	balear /moɾˈfi.ɾəs/, /murˈfi.ɾəs/
Occidental:	/moɾˈfi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

morfires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de morfir-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb morfir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: mor·fi·res (3)
• Anagrames: morfir-se, reformis