morus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmoː.rʊs/
• Etimologia: Del grec antic μωρός ‎(mōrós).

Adjectiu

mōrus m., mōra f., mōrum n.

1. boig, extravagant

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	mōrus	mōra	mōrum		mōrī	mōrae	mōra
Vocatiu	mōre	mōra	mōrum		mōrī	mōrae	mōra
Acusatiu	mōrum	mōram	mōrum		mōrōs	mōrās	mōra
Genitiu	mōrī	mōrae	mōrī		mōrōrum	mōrārum	mōrōrum
Datiu	mōrō	mōrae	mōrō		mōrīs
Ablatiu	mōrō	mōrā	mōrō		mōrīs

Nom

mōrus f. ‎(genitiu mōrī)

1. morera negra

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	mōrus	mōrī
Vocatiu	mōre	mōrī
Acusatiu	mōrum	mōrōs
Genitiu	mōrī	mōrōrum
Datiu	mōrō	mōrīs
Ablatiu	mōrō	mōrīs