mugiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/muˈʒi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /muˈʒi.ɾen/, valencià /muˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

mugiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de mugir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb mugir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·gi·ren (3)
• Heterograma de 7 lletres (egimnru)
• Anagrames: ringuem, ungirem, ungírem