mugires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/muˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /muˈʒi.ɾes/, valencià /muˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

mugires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mugir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mugir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·gi·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (egimrsu)