multo

Català

Verb

multo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de multar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb multar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb multar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mul·to (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmʊɫ.toː/

Verb

multō ‎(1a present^?), multās ‎(2a present), multāre ‎(infinitiu), multāvī ‎(perfet), multātum ‎(supí)

1. multar, jo multo

Adjectiu

multō

1. datiu masculí singular de multus
2. datiu neutre singular de multus
3. ablatiu masculí singular de multus
4. ablatiu neutre singular de multus