Potser volíeu: munirà Català Verb munira (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb munir. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb munir. Miscel·lània Síl·labes: mu·ni·ra (3) Heterograma de 6 lletres (aimnru) Anagrames: amurin, maurin, murina, rumina, ruminàWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads