munt

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmun/
	balear /ˈmunt/, /ˈmun/
Occidental:	nord-occidental /ˈmun/
	valencià /ˈmunt/, /ˈmun/

• Rimes: -unt
• Etimologia: Variant de mont, del llatí monte(m), per neutralització en l’ús proclític freqüent en topònims, segle XIV.

Nom

munt m. ‎(plural munts)

1. Forma alternativa de mont ‎(«muntanya»).
2. (per extensió) Pila de coses (coses que s'apilen fent forma de muntanya).
3. (per extensió) Gran quantitat de coses o persones.

Derivats

• amuntegar

Traduccions

Pila de coses

• Anglès: pile ^(en)
• Castellà: montón ^(es)
• Francès: tas ^(fr)

Verb

munt

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de muntar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Neerlandès

• Etimologia: Del llatí mentha.

Nom

munt f.

1. menta

Hiperònims

• lipbloemenfamilie

Hipònims

• akkermunt

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en neerlandès