munteu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /munˈtɛw/
balear /munˈtəw/, /munˈtɛw/
Occidental: /munˈtew/

Verb

munteu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de muntar.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb muntar.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb muntar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: mun·teu (2)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads