murallares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mu.ɾəˈʎa.ɾəs/, occidental /mu.ɾaˈʎa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

murallares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de murallar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb murallar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ra·lla·res (4)
• Anagrama: mulleraràs