muralle

Català

Verb

muralle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de murallar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb murallar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb murallar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb murallar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ra·lle (3)
• Anagrames: amuller, llaurem, llumera, mullaré, mullera, mullerà, ullarem, ullàrem