musique

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /muˈzi.kə/, occidental /muˈzi.ke/
• Rimes: -ike

Verb

musique

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de musicar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb musicar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb musicar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb musicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·si·que (3)

Francès

• Pronúncia: /myˈzik/
• Rimes: -ik
• Etimologia: Del llatí mūsica, del grec antic μουσική ‎(mousikḗ).

Nom

musique f. ‎(plural musiques)

1. música

Derivats

• musicien ‎(«músic»)

Vegeu també

• musique. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre musique