naip

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnajp/
• Etimologia: D’un antic *naïp, del francès antic naïf ‎(«ingenu») aplicat al trumfo de menys valor, o potser de l’àrab نَائِب ‎(nāʾib, «representant») una de les figures de l’antiga baralla egípcia.

Nom

naip m. ‎(plural naips)

1. (jocs) carta

Descendents

• Castellà: naipe

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: napi, napí, Piña

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB