neix

Català

Verb

neix

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de néixer.
2. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de néixer.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb néixer.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: ixen, xine

Català antic

• Etimologia: Del llatí nec ipsum ‎(«ni mateix»). Cognat de l’occità antic neis i del francès antic neis.

Adverbi

neix

1. fins i tot

   «Aquesta yla es revironada de montanyas molt altas, en tant neix son altas que a aquels qui naufragan son en mort o als navegants en horror.» (Pere Marsili, Crònica, segle XIV)

Variants

• neyx, neis, nelex, negueix

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo