nevo

Català

Verb

nevo

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nevar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ne·vo (2)
• Anagrames: novè, nové

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈne.vo/

Nom

nevo ‎(acusatiu nevon, plural nevoj, plural acusatiu nevojn)

1. nebot

Derivats

• nevino