nomini

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: nominí

Català

Oriental: central /nuˈmi.ni/
balear /noˈmi.ni/, /nuˈmi.ni/
Occidental: /noˈmi.ni/

Verb

nomini

  1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nominar.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nominar.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nominar.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb nominar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: no·mi·ni (3)
Remove ads

Italià

Verb

nomini

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de nominare
  2. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de nominare
  3. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de nominare
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de nominare
  5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de nominare

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈnoː.mɪ.niː/

Nom

nōminī

  1. datiu singular de nōmen

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads