nomino

Potser volíeu: nominò

Català

Verb

nomino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nominar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nominar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nominar.

Miscel·lània

• Síl·labes: no·mi·no (3)

Italià

Verb

nomino

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de nominare
2. tercera persona plural (loro, essi/esse) del present de subjuntiu de nomare
3. tercera persona plural (loro, essi/esse) de l'imperatiu de nomare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnoː.mɪ.noː/
• Etimologia: De nōmen.

Verb

nōminō ‎(1a present^?), nōminās ‎(2a present), nōmināre ‎(infinitiu), nōmināvī ‎(perfet), nōminātum ‎(supí)

1. nomenar, jo nomeno
2. anomenar, jo anomeno

Derivats

• nōminātim
• nōminātiō
• nōminātīvus
• nōminātor
• nōminātus
• nōminitō