noque

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnɔ.kə/, occidental /ˈnɔ.ke/

Verb

noque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nocar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nocar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nocar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb nocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: no·que (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈno.ke/

Americà: alt /ˈno.k(e)/, baix /ˈno.ke/

• Rimes: -oke
• Etimologia: Del català noc.

Nom

noque m. ‎(plural noques)

1. noc

Miscel·lània

• Síl·labes: no·que (2)