obligue

Català

Verb

obligue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obligar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obligar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obligar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb obligar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bli·gue (3)
• Heterograma de 7 lletres (begilou)