obligues

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: obligués

Català

Oriental: central /uˈβɫi.ɣəs/
balear /obˈbɫi.ɣəs/, /ubˈbɫi.ɣəs/
Occidental: /oˈbɫi.ɣes/

Verb

obligues

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de obligar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb obligar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: o·bli·gues (3)
  • Heterograma de 8 lletres (begilosu)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads