obligui

Potser volíeu: obliguí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈβɫi.ɣi/
	balear /obˈbɫi.ɣi/, /ubˈbɫi.ɣi/
Occidental:	/oˈbɫi.ɣi/

• Rimes: -iɡi

Verb

obligui

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obligar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obligar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obligar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb obligar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bli·gui (3)