obrara

Potser volíeu: obrarà

Català

Verb

obrara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb obrar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb obrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bra·ra (3)
• Anagrames: aborar, arbora, arborà, borarà, orbara, orbarà, robara, robarà