obre

Potser volíeu: obré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɔ.βɾə/^ⓘ, occidental /ˈɔ.bɾe/
• Rimes: -ɔbɾe
• Homòfon: obra ‎(oriental)

Verb

obre ‎(infinitiu obrir)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obrir.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obrir.

Verb

obre ‎(infinitiu obrar)

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb obrar.

Interjecció

obre

1. (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que es col·loqui a la dreta.

Traduccions

Traduccions

• Basc: zabaldu ^(eu), zabalera ^(eu)
• Castellà: abre ^(es)
• Francès: à droite ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bre (2)
• Anagrames: beró, bòer, orbe, rebo, rebò, robe, Robé

Vegeu també

• obre. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈo.βɾe\

Americà: alt /ˈo.bɾe/, baix \ˈo.βɾe\

• Rimes: -obɾe

Verb

obre

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb obrar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb obrar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb obrar

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bre (2)
• Anagrames: bóer, breo, breó, Ebro, orbe, robe, robé