obrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈβɾe/
	balear /oˈbɾe/, /uˈbɾe/
Occidental:	nord-occidental /oˈβɾe/
	valencià /oˈbɾeɾ/, /oˈβɾe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *operariu, segle XIV, acusatiu de operarius, doblet del cultisme operari.

Adjectiu

obrer m. ‎(femení obrera, plural masculí obrers, plural femení obreres)

1. treballador
2. feiner

Nom

obrer m. ‎(plural obrers, femení obrera)

1. Persona d’ofici manual que treballa a compte d’altri.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: worker ^(en)
• Castellà: obrero ^(es) m.
• Francès: ouvrier ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·brer (2)
• Anagrames: rober, Rober

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB