obreu

Català

Verb

obreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de obrar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb obrar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb obrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·breu (2)
• Anagrames: boreu, Bouer, orbeu, robeu