obro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈɔ.βɾu/, occidental /ˈɔ.bɾo/
• Rimes: -ɔbɾo

Verb

obro ‎(infinitiu obrar)

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obrar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrar.

Verb

obro ‎(infinitiu obrir)

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrir.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bro (2)
• Anagrames: boro, orbo ^(revers), robo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈo.βɾo\

Americà: alt /ˈo.bɾo/, baix \ˈo.βɾo\

• Rimes: -obɾo

Verb

obro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb obrar