observo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /upˈser.bu/
Occidental:	nord-occidental /opˈser.βo/
	valencià /opˈseɾ.vo/, /opˈseɾ.βo/

Verb

observo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de observar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb observar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb observar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·ser·vo (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \oβˈseɾ.βo\

Americà: alt \obˈseɾ.βo\, baix \oβˈseɾ.βo\

• Rimes: -eɾbo

Verb

observo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb observar