obstara

Potser volíeu: obstarà

Català

Verb

obstara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstar.

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ta·ra (3)
• Anagrames: absorta, botaràs, rabasot, sabotar