obstares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /upsˈta.ɾəs/
	balear /opsˈta.ɾəs/, /upsˈta.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /opsˈta.ɾes/
	valencià /opsˈta.ɾes/, /osˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

obstares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de obstar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstar.

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ta·res (3)
• Anagrames: absortes, esbrosta, esbrostà, sobtar-se, torbessa, trobessa