obstina

Potser volíeu: obstinà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /upsˈti.nə/
	balear /opsˈti.nə/, /upsˈti.nə/
Occidental:	nord-occidental /opsˈti.na/
	valencià /opsˈti.na/, /osˈti.na/

• Rimes: -ina

Verb

obstina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obstinar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obstinar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·na (3)
• Heterograma de 7 lletres (abinost)
• Anagrames: abonits, bonista, sabotin