obstines

Potser volíeu: obstinés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /upsˈti.nəs/
	balear /opsˈti.nəs/, /upsˈti.nəs/
Occidental:	nord-occidental /opsˈti.nes/
	valencià /opsˈti.nes/, /osˈti.nes/

• Rimes: -ines

Verb

obstines

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de obstinar-se.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb obstinar-se.

Variants

• [2] obstinis

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·nes (3)
• Anagrames: bonistes, botessin, botissen