obturo

Català

Verb

obturo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obturar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obturar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obturar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·tu·ro (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɔpˈtuː.roː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *tēu->tǝu->teu̯ǝ->tu̯ō- («engrossir»), amb el prefix ob-.

Verb

obtūrō ‎(1a present^?), obtūrās ‎(2a present), obtūrāre ‎(infinitiu), obtūrāvī ‎(perfet), obtūrātum ‎(supí)

1. obturar, jo obturo
2. aturar, jo aturo

Sinònims

• oblinō, obstruō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1080-1085