odio

Potser volíeu: odiò, odió

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uˈði.u/, occidental /oˈði.o/
• Rimes: -io

Verb

odio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de odiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·di·o (3)
• Anagrama: iodo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈo.ðjo\

Americà: alt /ˈo.djo/, baix \ˈo.ðjo\

• Rimes: -odjo
• Etimologia: Del llatí odium.

Nom

odio m. ‎(plural odios)

1. odi

Verb

odio

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb odiar

Miscel·lània

• Síl·labes: o·dio (2)
• Anagrames: iodo, oído

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre odio

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈɔː.djo/

Verb

odio

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de odiare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔ.dɪ.oː/
• Etimologia: De ōdī.

Verb

odiō ‎(1a present^?), odīs ‎(2a present), odīre ‎(infinitiu), odīvī ‎(perfet)

1. odiar, jo odio

Nom

odiō

1. datiu singular de odium
2. ablatiu singular de odium