ometo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /uˈmɛ.tu/, occidental /oˈme.to/
• Rimes: -ɛto

Verb

ometo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ometre.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ometre.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·me·to (3)