omission

Pronúncia(i): /ɔ.mɪsˈsɪ.ɔ.nɛ/ omissione ablatiu singular de omissio

Pronúncia(i): /ɔ.mɪsˈsɪ.ɔ.nɪs/ omissionis genitiu singular de omissio

Pronúncia(i): /ɔ.mɪsˈsɪ.ɔ.nɛm/ omissionem acusatiu singular de omissio

quan la llei ho fa obligatori. Anglès: omission (en) Castellà: omisión (es) Francès: omission (fr) Italià: omissione (it) 2. Allò que no es fa constar. Síl·labes:

Potser volíeu: omissió Pronúncia(i): /ɔˈmɪs.sɪ.ɔ/ Etimologia: Del verb omittō. omissio f. ‎(genitiu omissionis) omissió