omplires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /umˈpɫi.ɾəs/
	balear /omˈpɫi.ɾəs/, /umˈpɫi.ɾəs/
Occidental:	/omˈpɫi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

omplires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de omplir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb omplir.

Miscel·lània

• Síl·labes: om·pli·res (3)
• Heterograma de 8 lletres (eilmoprs)
• Anagrames: implores, implorés, omplir-se