onde

Català

Verb

onde

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ondar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ondar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ondar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ondar.

Variants

• [1] ondo, ondi, ond
• [2] ondi
• [3] ondi
• [4] ondi

Miscel·lània

• Síl·labes: on·de (2)
• Anagrames: done, nedo, node

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈon.de/, meridional \ˈoŋ.de\

Americà: alt /ˈon.de/, baix \ˈoŋ.de\, austral /ˈon.de/

• Rimes: -onde
• Etimologia: Del llatí unde.

Adverbi

onde

1. (obsolet) on

Sinònims

• donde

Conjunció

onde

1. (obsolet) per tant

Sinònims

• por tanto, por ende

Miscel·lània

• Síl·labes: on·de (2)
• Anagrames: done, doné, endo-

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre onde