ondeig

Català

Verb

ondeig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ondejar.

Variants

• ondejo, ondege, ondegi

Miscel·lània

• Síl·labes: on·deig (2)
• Heterograma de 6 lletres (degino)
• Anagrames: godine, ondegi, ondegí