opugnau

Català

Verb

opugnau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de opugnar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb opugnar.

Variants

• [1] opugneu
• [2] opugneu

Miscel·lània

• Síl·labes: o·pug·nau (3)