opugnava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.puŋˈna.βə/
	balear /o.puŋˈna.və/, /u.puŋˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /o.puŋˈna.βa/
	valencià /o.puɡˈna.va/, /o.puɡˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

opugnava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de opugnar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de opugnar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·pug·na·va (4)