orbaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈba.ɾən/
	balear /oɾˈba.ɾən/, /urˈba.ɾən/
Occidental:	/oɾˈba.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

orbaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de orbar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb orbar.

Variants

• [2] orbessin, orbessen, orbassin, orbassen

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ba·ren (3)
• Anagrames: arboren, boraren, bornaré, enarbro, obraren, robaren