orbares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈba.ɾəs/
	balear /oɾˈba.ɾəs/, /urˈba.ɾəs/
Occidental:	/oɾˈba.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

orbares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de orbar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb orbar.

Variants

• [2] orbessis, orbesses, orbassis, orbasses

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ba·res (3)
• Anagrames: arbores, arborés, arrebòs, borares, esborra, esborrà, obrares, robares, sobraré, sobrera