orbava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈba.βə/
	balear /oɾˈba.və/, /urˈba.və/
Occidental:	nord-occidental /orˈβa.βa/
	valencià /oɾˈba.va/, /oɾˈβa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

orbava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de orbar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de orbar.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ba·va (3)
• Anagrames: borava, obrava, robava