ordenes

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: ordenés, órdenes

Català

Oriental: central /urˈde.nəs/
balear /oɾˈðe.nəs/, /urˈðe.nəs/
Occidental: /oɾˈðe.nes/

Verb

ordenes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ordenar.
  2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb ordenar.
    [Que tu] ordenis o ordenes; [tu] no ordenis o ordenes.

Miscel·lània

  • Síl·labes: or·de·nes (3)
  • Anagrama: redones
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads