ordeni

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: ordení

Català

  • Pronúncia(i): oriental /urˈðe.ni/
  • Rimes: -eni

Verb

ordeni

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ordenar.
    Forma septentrional: [jo] ordeno, ordene, orden o ordeni.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ordenar.
    [Que jo] ordeni o ordene.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ordenar.
    [Que ell/ella/vostè] ordeni o ordene.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ordenar.
    Ordeni o ordene [ell/ella/vostè].

Sinònims

  • ordén, forma antiga pel subjuntiu.
  • ordeno, forma col·loquial pel subjuntiu.

Miscel·lània

  • Síl·labes: or·de·ni (3)
  • Heterograma de 6 lletres (deinor)
  • Anagrama: ordien
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads