orelo

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈre.lo/
• Àudio: ^ⓘ
• Etimologia: Del francès oreille, segle XX.

Nom

orelo ‎(acusatiu orelon, plural oreloj, plural acusatiu orelojn)

1. (anatomia) orella

   «Ne estas bezone, ke oni tiru lin per orelo.» (L. L. Zamenhof)

   No cal que li estirem les orelles.

2. (figurat) oïda

   «Juĝanto devas havi du orelojn.» (L. L. Zamenhof, ed. C. Rogister, Proverbaro esperanta, ISBN: 400-7609-6, Stafeto, La Laguna, 1974)

   Qui jutja ha de parar bé les orelles.

Sinònims

• (1) oto

Relacionats

• timpana membrano
• timpano
• labirinto

Derivats

• orela
• orele
• orelumo

Compostos i expressions

• orelbruo
• oreldoloro
• orelfrapa
• orelhava
• orelinflamo
• orellobo
• longorela
• senorela

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre orelo