orientaia

Català

Verb

orientaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de orientar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de orientar.

Variants

• [1] orientavi, orientava
• [2] orientava

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ri·en·ta·ia (5)