orri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔ.ri/
• Etimologia: Del llatí horreum ‎(«graner»), segle XIII.

Nom

orri m. ‎(plural orris)

1. (arcaisme, alguerès) graner
2. Construcció generalment de pedra, típica dels Pirineus que serveix per conduir les ovelles per poder-les munyir.
3. Lloc per munyir i fer formatges.

Compostos i expressions

• anar-se'n en orri (o en orris): estar una cosa mal aconduïda, ser un desastre.
• anar en orri: navegar amb vent molt fort i mar revolta.
• en orri: en gran abundància.
• fer orri: munyir les ovelles.
• vi orri: vi esbravat o agre.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: hórreo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ri (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot